Unitat 3. Naturalesa i societat: harmonies, crisis i impactes

Fins a fa molt poc es pensava que els recursos que ens oferia la naturalesa eren il·limitats i que la naturalesa es regenerava per a cobrir les necessitats de l'home. Hui sabem que açò no és així i que els recursos naturals són limitats.

Els homes hem de començar a entendre que som un ésser viu més que depenem de l'entorn en el qual vivim, i que la cura i la conservació d'aquest és imprescindible per a la nostra existència.

Definició d'impacte ambiental. Es denomina així a les conseqüències provocades per qualsevol acció humana que modifique les condicions de subsistència o de supervivència dels ecosistemes. Aquestes accions humanes provoquen efectes col·laterals sobre el mitjà natural o social.
La vida en el nostre planeta es manté gràcies a un fràgil sistema que constitueixen el denominat Ecosistema terrestre format per l'atmosfera, la litosfera, la hidrosfera i la biosfera. L'alteració de qualsevol d'aquests elements causa importants danys en l'equilibri planetari.

Certs problemes ambientals deriven de la contaminació de l'entorn natural. Aquesta contaminació pot ser causada per substàncies que afegides a l'aire, a l'aigua, al sòl... va a alterar les seues característiques naturals amenaçant la salut i capacitat de supervivència dels éssers vius.

Un altre impacte ambiental molt greu és la sobreexplotació dels recursos naturals que es produeix quan s'exploten els ecosistemes a un ritme major que el de la seua regeneració natural.

En aquest tema anem a reflexionar sobre els problemes que afecten al nostre planeta i intentarem cercar solucions que ens ajuden a minimitzar-los: algunes d'elles estan en les nostres mans; unes altres depenen dels governs i organitzacions internacionals de les quals depenem.

A continuació vos deixe diversos enllaços que vos ajudaran a poder elaborar els vostres treballs. 
Davant la crisi ambiental provocada per l´esgotament de recursos i altres problemàtiques com el canvi climàtic, va aparèixer el concepte de desenvolupament sostenible.

El desenvolupament és sostenible
quan satisfà les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seues pròpies necessitats. Es tracta doncs d´un principi de solidaritat a persones d´altres generacions.

En la conferència de 2010 a Cancun, 193 països van acordar la continuïtat del Protocol de Kyoto on es fixaren una sèrie d'acords per a reduir les emissions de CO2.


En aquest espai, aniré penjant les imatges dels vostres treballs.



 



Joan Manuel Serrat, fa més de trenta anys, va escriure una cançó que per desgràcia encara està d'actualitat. Aquesta cançó es diu Pare.

A continuació us deixe dues versions de la mateixa cançó: la primera és una actuació de Serrat a Mèxic l'any 1987; l'altra és una versió del grup català Sau, amb imatges que mostren el que li estem fent a la naturalesa.


Pare digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare que el riu ja no és el riu.
Pare abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu.

Pare digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-se.
Pare que el bosc ja no és el bosc.
Pare abans de que es faci fosc ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les runes i tancar amb tres panys la casa i deia vostè...

Pare si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells.
Pare on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.

Pare que el camp ja no és el camp.
Pare demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare no tingueu por, i digueu que no, que jo us espero.
Pare que estan matant la terra.
Pare deixeu de plorar que ens han declarat la guerra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada